EL NOSTRE REFRANYER

Ser de quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Veges si talla: ganivet de fusta, esmolat amb palla. Li pegà en la figa i era el ma scle...Però no sempre som ni tan bròfecs ni tan destarifats/ també diem:No deixes senda vella per novella, perquè, segons pareix, ca l Anar a la marxeta i no Pedre el cul darrere de novetats, que La Seu no es féu en un dia/ i De moliner canviaràs, de lladre no esca paràs. Les parèmies: els refranys, les dites, les expresions, aquest recurs tan habitual i eficaç per a il·lustrar una idea i dotar el discur...[Leer más]